dimarts, 4 de desembre del 2012

Tan de bó tothom tingui una segona oportunitat aquest Nadal


Feia molt que no escrivia sobre cultura, però ahir vaig assistir a la lectura d'una obra de Charles Dickens sobre l'esperit del Nadal 'Bon Nadal, Senyor Scrooge', que crec que ens pot ajudar a reflexionar en un moment en què a Catalunya hi ha un milió i mig de persones en risc d'exclusió social i una pobresa infantil del 25%.

Aquest conte de Nadal de Dickens,  que es suma a les grans obres realistes i de crítica social de l'autor, que narren la pobresa de les barriades de Londres a mitjans segle XIX, com 'Oliver Twist' o 'David Copperfield'  es pot extrapolar fàcilment a l'actualitat.

El senyor Scrooge és un home adinerat que odïa el Nadal perquè no sap estimar i la seva avarícia el converteix en un home despreciable i solitari. Mentrestant al seu voltant hi ha nens que es moren de fam, com el petit Tim, el fill del seu dependent mal pagat.

Durant la Nit de Nadal, però, tres esperits entren a casa seva. El primer li ensenya la felicitat dels seus Nadals d'infant; el segon el condueix pel present a les cases on els pobres celebren el Nadal tot i no tenir gairebé res per menjar però són feliços perquè estimen i es senten estimats; i el tercer li mostra un Nadal futur. És mentre és espectador del Nadal futur i es veu a si mateix en el llit de difunt on ningú el vetlla
que s'adona de la seva maldat. Per fortuna, els esperits de Nadal li atorguen una segona oportunitat i es troba de nou a casa seva abans que les famílies comencin el dinar del dia més important de l'any. Li faltarà temps per encarregar un gran pollastre i presentar-se a dinar a casa del seu empleat.

Gràcies a l'avís dels esperits, el Senyor Scrooge és a temps de rebre el missatge del Nadal i donar amor a tots els que l'envolten. Tant de bo no calguin esperits perquè tothom s'adoni que té una segona oportunitat aquest Nadal. No cal que ningú doni més del que té ni grans fortunes. Tothom té a les seves mans valorar què necessita per viure i què pot compartir amb els més necessitats. No és millor aquell qui dóna molt perquè té molt sinó aquell que té poc i ho comparteix. Agafant l'actualitat, no és millor el Sr Amancio Ortega per donar 20 milions a càrites si és el tercer homes més ric del món, tot i que no es pot obviar que aquests diners poden ser una gran solució per moltes boques i cal valorar-ho, que el pobre noi que només té cinc euros per donar a un captaire.

Poquet a poquet junts podrem fer grans coses, com aconseguir el record de recollida d'aliments pel gran recapte de dissabte passat, tothom va posar el que va poder en funció de la seva situació. A les portes del Nadal, tant de bo a tots ens arribi una segona oportunitat.










dilluns, 16 de juliol del 2012

Nits amb molta màgia

Quan les coses no van bé cal reinventar-se, tornar a començar o fer una mica de màgia. Aquest és el cas del Restaurant Màgic de Molins de Rei (Pintor Carbonell, 13) portat per dues parelles d'amics. Funciona amb el lema "màgia a la taula" i això comprèn màgia en el menjar i en els trucs del màg Albert Camats.

Actualment l'única forma de tenir èxit és buscar la diferenciació, explica Camats. Aquest amant dels trucs ha hagut d'engegar una altra vegada el negoci de la màgia, després d'haver tancat 'La Taverna de l'Albert' també a Molins que es basava en el mateix model de negoci i funcionava molt bé.

diumenge, 15 de juliol del 2012

Una plaent nit d'estiu

Era divendres i feia calor. I només uns focus que sortien des d'un  punt alt de l'escenari  il·luminaven la foscor de Montjuïc on es troba el Teatre Grec. Tan sols per seure en aquell amfiteatre i sentir el silenci de la nit i de les veus d'un públic a la llunyania, ja valia la pena ser allà. Però llavors van començar els aplaudiments i la Banda Municipal de Barcelona i la Coral Càrmina van omplir tot l'escenari.
En aquell ambient idíl·lic, érem a punt de partitcipar en una reflexió conjunta de clam a la Pau i de despreci a la guerra.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Bogeria de classes


Títol: Senyoreta Júlia 
Autoria: Patrick Marber (a partir de la "Senyoreta Júlia" d'August Strindberg)
Intèrprets: Julio Manrique, Cristina Genebat i Mireia Aixalà 
Direcció: Josep Maria Mestres
Espai: Teatre Romea 


"La senyoreta Júlia" d'Agust Strindberg (1888) volia ballar amb els criats una nit de Sant Joan, la de Patrick Marber (1945) volia lligar-se un criat la nit en què el partit laborista amb el lema d'igualtat de classes havia guanyat les eleccions. I la de Josep Maria Mestres s'ha adaptat a aquesta última "senyoreta" portant-la  fins a la bogeria i les contradiccions més insalvables. 
Coets, patards i música sonaven aquella nit a casa la "senyoreta Júlia" (Cristina Genebat), mentre dos criats en John (Julio Manrique) i la Cristina (Mireia Aixalà) es prometien un ball.